Itinerari (I) pels Aiguamolls: Des del Cortalet fins al Mas del Matà

Aquest és un itinerari breu però intens, que us proporcionarà un tast molt complet, accessible i amè, de bona part dels hàbitats i espècies més emblemàtics del Parc. Tot i ser un recorregut curt, els nombrosos aguaits us permetran allargar la visita i observar els molts ocells que troben refugi a la zona durant tot l’any.

Un camí entre closes, llaunes, recs i estanys.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà protegeix un conjunt de paisatges d’una gran diversitat, que podrem descobrir en aquest itinerari.

Les closes, prats de pastura humits, voltats de recs de drenatge i tancats (closos) per arbres de ribera, són un dels ambients més genuïns i bells de la zona.

Les llaunes (nom local de les llacunes litorals), ocupen antics braços de riu, perpendiculars a la línea de costa, entre les desembocadures de la Muga (al nord) i el Fluvià (al sud). L’itinerari ens permet entreveure’n una d’elles -la Massona-, així com admirar el conjunt de l’espai que ocupen, entre sulsures, des de l’observatori elevat de la torre Senillosa.

Els recs, com ara el Corredor, que voreja bona part del camí, són d’origen artificial, construïts anys enrera per drenar -assecar- la plana agrícola empordanesa. Això no treu que les seves ribes siguin ombrejat refugi de vida i verd, i que puguin nodrir d’aigua .n ous estanys i velles llaunes, com la pròpia Massona.

De fet, els estanys que recorre l’itinerari -el del Cortalet, els del Matà i el de la Closa del Puig- van ser creats pel propi Parc entre els anys 80 i 90, per tal de recuperar els ambients aquàtics dessecats des de temps històrics. Avui, totalment naturalitzats i amb una flora i fauna riquíssima que els han colonitzat de forma espontània, són espais d’una riquesa biològica extraordinària.

La singularitat i l’interès d’aquest recorregut, però, rau en molt bona mesura en les infraestructures d’acostament i observació de la natura concebudes paral·lelament al renaixement dels estanys. Un conjunt d’aguaits (terme local per nomenar els observatoris), situats estratègicament, permeten espiar la fauna, sobretot els ocells, sense ser descoberts, i són veritables caixes de sorpreses on val la pena passar-hi llargues estones.