Patrimoni Arquitectònic

Els edificis religiosos

El desembre de 1682 es començà a construir el nou temple parroquial. El contracte d’edificació fou signat entre els cònsols de la universitat i els reconeguts mestres de cases i artistes mataronins Antoni Riera, Francesc Pujol i Narcís Turró. L’església s’alçà en el mateix lloc on hi havia l’antic temple romànic, que fou enderrocat. L’església parroquial de Sant Pere és un edifici d’estil barroc molt senzill.
El temple fou guarnit amb objectes de culte i obres d’art, entre els quals en destacaríem el Retaule barroc de l’altar Major i un valuós orgue que l’exèrcit francès s’endugué a principi del segle XIX i que fou restituït posteriorment. Durant la Guerra Civil (1936-1939) el temple patí una destrucció absoluta: les campanes, la imatgeria, l’arxiu parroquial, els ornaments, l’orgue i tres retaules barrocs foren cremats.

La primera notícia que s’ha conservat de la Capella de Sant Sebastià data de l’any 1511, l’ermita fou construïda al costat del camí de Castelló d’Empúries i a fora muralles. Fou erigida en honor al sant, per protegir la comunitat de la pesta i de les malalties infeccioses. Fins a la primera meitat del segle XX Sant Sebastià fou el patró de la vila i per la seva diada es celebrava festa major. La conservació del recinte, és a dir la capella, l’hort i la casa anava a càrrec d’un ermità. Durant molts anys, també s’utilitzà com a cementiri, fins i tot en els segles XVII i XVIII alguns membres de la nissaga Caramany hi havien estat enterrats.
A mitjan segle XIX i arran de les lleis de desamortització dels béns eclesiàstics, l’edifici fou requisat i venut al marquès de la Quadra i el 1882 passà a formar part del patrimoni municipal. Durant la guerra civil (1936-1939) fou espoliada. El seu estat i estructura actuals han variat considerablement, ja que a l’any 1985, en un projecte d’eixamplament de la carretera GI 6216 en direcció a Castelló, l’edifici fou retirat del seu lloc original i reconstruït uns quants metres enrere.
Ara per ara, no se li ha adjudicat cap ús.

Els cortals

Els cortals són edificacions aïllades característiques de les zones baixes i humides de l’Empordà. Eren explotacions pecuàries que pertanyien a hisendats absentistes i es concedien en masoveria. Es practicava la cria de bestiar i comptaven amb importants extensions de terreny. En el segle XVII n’hi havia dotze, cinc de les quals eren propietat de la família Caramany. Gairebé totes s’estenien a tocar la faixa litoral, al sud del terme municipal. Possiblement el més singular de tots ells és el Cortal Gran, un imponent edifici fortificat amb garita i matacà, situat a tocar la carretera que mena a Sant Martí d’Empúries.

Autora: Marisa Roig