Mas Gusó , fruiteria, restaurant, bar - terrassa, botiga de moda, bodega i Internet - Entrevistem el seu propietari Rossend Gusó

En Rossend és un clar exemple del canvi de sector productor cap al sector serveis.

Mas Gusó ha estat tradicionalment vinculat a la poma, però donat que els beneficis no son tant clars, els darrers anys han anat reconvertint la seva activitat cap al turisme. Ara el Mas Gusó és productor de poma, te la fruiteria, una bodega, el bar, la botiga de moda, un servei d’Internet, una sala de jocs per nens i el restaurant, abans anomenat “Les Buguenvíl•lies”.

• Quin és el vostre dia a dia?
- Cap a les 6:30 vinc a supervisar i ordenar, per posar en marxa el dia. Cap a les 7:30 venen els proveïdors i cal controlar el que falta per el bar, a la fruiteria, a la bodega... He de coordinar per que cap a les 10 del matí venen els primers clients i cal que no falti de res i estigui tot endreçat com la jardineria i tot l’entorn. També sóc responsable directe de fruita i verdura, així que cap a les 7:30 de la tarda faig les comandes dels productes que no fem aquí com els plàtans taronges, alvocats, kiwis, mangos, peres i altres.

Després de l’estrès de la temporada des d’octubre fins gener aquí hi ha una inactivitat total, i a primers d’any reprenem pensant coses noves en funció de la experiència de l’any anterior. Així que cap a la segona quinzena de gener això bull de paletes, lampistes, pintors i altres fins Setmana Santa, que tornem a obrir la temporada.

• Quanta gent hi treballa a Mas Gusó ?
- Al voltant de 30 treballadors tenint en compte totes les activitats.

• Sembla que cada any la temporada s’allarga, us plantegeu obrir tot l’any algun dels negocis?

- Cada any es comença abans i s’acaba més tard, i cal dir que el 70% dels clients son dels càmpings. En principi no pensem obrir tot l’any, i de fet el càmping Aquàrius obria tot l’any però aquest any es plantegen de tancar la temporada d’hivern.

• Quina relació hi ha entre els negocis de Can Gusó, qui n’és el responsable?
- Jo porto la fruiteria; en Joan, el meu fill, porta el bar-terrassa i la bodega; la botiga de moda i complements la porta la Miriam, la meva filla; el restaurant el porta la Marina, la dona d’en Joan; i l’Internet ho porta en Joan juntament amb un soci.

• Esteu diversificant molt el vostre negoci, aquest any oferiu servei d’Internet, teniu pensat posar algun servei més?
- Cada any ens fan propostes i aquest any ha estat Internet, que és un èxit total. Força gent no disposa de la seva connexió com a la seva residència habitual i be aquí a connectar-se. Per exemple hi ha un amic que te una agència de viatges i es passa cada tarda per aquí a veure com han anat les coses a la seva agència. De fet teníem les nostres reserves sobre el seu èxit, però sorprèn la quantitat d’utilitats que te aquesta eina. De cara a posar nous negocis de moment no tenim pesada cap altre activitat, ara pensem més que a diversificar, a millorar el que ja tenim.

• Heu canviat el sistema de presentar-vos al públic, ara feu que Mas Gusó representi una marca, a què respon aquest canvi ?

- Si, ara tot te el mateix nom. Estem fent la marca Mas Gusó i en això hi tenen a veure el meu fill Joan i la seva dona, la Marina. Hem estat col•laborant amb una empresa de Figueres durant 2 o 3 mesos per escollir els colors i el anagrames que ens resultaven més adients i trobo que ha estat molt encertat. Molta gent ens ha felicitat per la iniciativa. De cara a l’any que ve es seguirà amb una segona fase d’aquest projecte d’imatge per potenciar-ho més.

• Com veieu el mercat de la poma?
.- La campanya de l’any passat, 2005, va ser una de les més dolentes que es recorden per que hi va haver una producció exagerada que va fer baixar els preus a tot arreu, fins i tot a la resta d’Europa. Però el que està fent més mal a la poma i al sector productor en general és la globalització. Ara hi ha fruites de totes les temporades donat s’importen d’altres països i continents. Fa 12 anys a la tardor i hivern el que volia fruita de postres només tenia pomes, peres, cítrics de València i poca cosa més. Ara hi ha més productes en varietat i quantitat. Al gener el fresó de Huelva envania el mercat però ara hi ha grans importacions de fruita tropical com l’alvocat, el kiwi i els fruits que teníem aquí però a qualsevol temporada. Tot i això les previsions per al 2006 son més bones que any anterior, sembla que no serà tan bo, i que hi ha més perspectives de beneficis. Si es repetís una campanya com la de l’any 2005 seria molt dur pels productors donat que n’hi ha molts amb crèdits.

• Què en penseu del fet de canviar de sector? Creieu que altres productors que tinguin possibilitats també haurien de diversificar el seu negoci cap al turisme?
- El nostre cas és especial donat que disposem d’aquesta finca amb una bona situació geogràfica a prop de la carretera i dels càmpings. Però aquesta situació no es pot generalitzar donat que altres productors no en disposen. Altres productors tenen masies aïllades i sovint es troben que entitats com Urbanisme de la Generalitat de Catalunya o des de Girona no ho permetrien. Ara la normativa no permet fer segons quines activitats tot i que la construcció ja estigui feta. Ara es tendeix a preservar les activitats i el terreny agrícola, la qual cosa pot estar bé de cara a la ecologia, però això castiga als propietaris que voldríem tenir altres activitats. D’una banda pràcticament no podem fer altres coses que produir, però ajuda a preservar la bellesa del paisatge a la costa, que és també molt positiu. Possiblement si avui hagués de començar de cap i de nou a posar el bar, el restaurant i tots els negocis possiblement no seria possible donada la normativa actual. Però altres activitats si que serien possibles com el turisme rural com fan els nostres veïns.

• Quins canvis heu viscut fins ara amb el turisme?
- En línies generals el nombre de visitants s’incrementa cada any, i potser des de que varem començar potser ara estem tocant sostre. Abans la temporada era curta de juliol i agost, però ara aguanta fins a finals de setembre. Potser la temporada alta és de només 30 dies, començant des del 15 juliol quan trobem els Càmpings al 100% fins al 20 d’agost, però si el temps acompanya sense pluges ni tramuntana, aguantarà més temps. Sovint notem que el turista de temporada baixa sol ser de més poder adquisitiu que el d’alta.

• Quins canvis preveieu amb el turisme ? Anem cap a un turisme de qualitat ?
- La línia que fins ara es segueix és més quantitat que qualitat, es millora però poc.

• Com veieu Mas Gusó dintre de 50 anys?

- Esperem que continuï igual amb més coses noves, la nostra idea de fa anys ha estat fer un càmping, però com dèiem abans la normativa no ho permet. Si les lleis canvien ho intentaríem, o be ens decantaríem cap al turisme rural.

• Com veieu Sant Pere d’aquí a 50 anys? Com us agradaria que fos?
- Dintre del marc del consorci de la Costa Brava Sant Pere és un municipi atípic donat que la població és a 2 km de la platja. Això fa que arran de mar la urbanització hagi estat molt menys marcada com altres poblacions de la costa. Si segueix vigent la actual normativa es podria preservar el paisatge, però si no fos així s’urbanitzaria molt. Afortunadament aquí tenim molt turista però és de càmping, que és el que castiga menys l’entorn, que de retruc ells mateixos ho troben agraït. D’altra banda Sant Pere s’està convertint una mica en una població dormitori donat que força gent amb casa aquí treballa a altres poblacions com Figueres o Girona.

• La carretera que va de Sant Pere a Sant Martí d’Empúries passa al costat del Mas, què n’opineu de la seva perillositat ?
- Les sortides del Bon Relax cap a la carretera son molt dolentes per la poca visibilitat que hi ha. I el projecte que existeix de la nova carretera seria bo pels propietaris donat que és una zona petita i per la expropiació o per el canvi de tipologia a urbanitzable els seria molt positiu per ells, però hi ha algun propietari que no vol vendre i sincerament no ho entenc. Li podrien expropiar el terreny d’una hectàrea i comprar-ne 10 en un altre lloc.

• Els darrers tres anys heu estat jutge de pau a Sant Pere, quina és la vostra feina?
- Be alguna vegada he hagut de resoldre algun conflicte de llindars de terrenys, però la major part de la tasca és burocràtica, un cop a la setmana he d''anar a firmar un munt de papers que després han d''anar a jutjats.

Enllaços:

- www.MasGuso.com