Ets aquíParc Natural dels Aiguamolls de l''Empordà - entrevistem el seu director, en Josep Espigulé

Parc Natural dels Aiguamolls de l''Empordà - entrevistem el seu director, en Josep Espigulé


By admin - Posted on 04 Juny 2009

Josep Espigulé
Josep Espigulé

El Parc Natural dels Aiguamolls de l''Empordà representa una part important del terme municipal de Sant Pere Pescador i per tant el paisatge del municipi està molt marcat visualment afavorint-lo molt positivament.

Ens trobem un home amable i molt enfeinat, al que no deixen de trucar-li els telèfons i ens ajuda quan pot. Ens rep al seu despatx enmig de paperassa, al pis de dalt del Cortalet, el centre d''informació del Parc.

Li fem un seguit de preguntes que ens preguntem varis collaboradors propers a la web:

Quin és el dia a dia, passa més temps a la oficina o al parc o depèn molt del dia?

Passo un setanta per cent del temps a la oficina, ja que m''agradaria passar més temps passejant atentament pel parc, veient què hi passa de primera mà..

Quanta gent hi treballa al parc?

De l''administració uns 15, però si hi afegim els becaris i els treballadors a temps parcial el nombre es pot ben be duplicar.

Quina és la problemàtica més important a llarg termini ?

Hi ha tres aspectes per sobre dels altres, en primer lloc és assegurar la quantitat i qualitat de la qualitat de les aigües, en segon lloc gestionar bé les reserves naturals integrals que si fossin totes elles de propietat publica es podrien gestionar més correctament, i d''altra banda la part del Parc que és fora de les R.N. Integrals , més del 80% del parc, i la major part de propietat privada, amb la qual cosa s’han de cercar complicitats i sobretot trobar la manera d’assegurar unes adients ajudes agroambientals o amb projectes de marca de qualitat que donin als productes d’aquesta zona un plus de més davant un mercat exigent amb el medi ambient i desitjos de qualitat.

De quina millora se’n sent més orgullós?

De començar a posar peu a la Reserva Natural Integral dels Estanys, amb la compra de 40ha de les tres-centes que té; de poder instal·lar una comporta autobasculant al rec del Mig que impedirà l''entrada d''aigua salada que penetrà a la RNI dels Estanys de vocació d’aigua dolça, aigua salada que ve de l’obertura artificial de la bocana dels canals de Santa Margarida. D''altra banda també estem contents, tot i que en gran mesura és gràcies a altres entitats i administracions, de la desqualificació i deixar com no urbanitzable la zona del Fluvià marina; una altra actuació que em satisfà és haver aconseguit els itineraris de Sant Pere Pescador al mar amb el pontet sobre el Riu Vell, el Centre d’Informació, el tancament d’una zona de dunes al pas per a vehicles. D’haver recuperat l’ecosistema salat de la RNI de les Llaunes segons van seguir les recomanacions dels “avis pescadors” i, evidentment, corroborat pels estudis i reflexions dels científics de la Universitat de Girona .

Al parc hi ha diverses actuacions per recuperar espècies autòctones com la vaca marina? la daina, la cigonya... hi ha en projecte altres espècies?

Hem treballat amb èxit amb la llúdriga i també la polla blava o gall marí.

El parc exerceix de reservori genètic d’espècies agrícoles?

Sí, per exemple les closes velles fan de reservori de moltes gramínies que s’haurien perdut i que els estudis d’aquests espais rurals tant nostres ens mostren que són el lloc de més alta diversitat en flora de tot el Parc. Malauradament moltes closes s''han anat perdent per que es cultiva blat de moro i gira-sol que té més benefici sobretot s''hi compta amb subvencions de la PAC.

Un dels mètodes de conservació d’un espai natural passa per afavorir els grans depredadors, però aquest no en te. Fa uns anys es van introduir les daines i es va pensar en la possibilitat de tenir grans o mitjans depredadors que regulessin aquesta població? Això és un projecte a llarg termini o no és realitzable...

Hi ha unes 140 daines i cada any la població pujaria si no fos pel control que fan els Agents Rurals i les que es cacen fora les reserves, entre tots deu haver unes noranta captures cada any. No, inicialment ni actualment no es va pensa en dur grans depredadors però qui sap si d’aquí uns anys si continués l’abandonament dels camps es pot preveure l’arribada d’algun carnívor a l’Albera i amb incursions a extrems d’aquest parc,…. Actualment ja se n’han vist a la zona del Cadí - Moixeró.

A la vora de la carretera hi ha uns pals amb una mena d''escuma a sobre, què son?

Son barreres d''olors pensades per espantar els ungulats (daines i senglars) ja que difonen una olor similar a un possible depredador. Amb aquesta acció no pretenem que no passin, sinó més aviat que aixequin el cap i que parin atenció a l’hora d’apropar-se a la carretera i reduir així la possibilitat d’accidents amb els cotxes. També les carreteres netes de vegetació a les vores fan que tants els conductors com els ungulats es vegin abans i es pugui evitar l''accident.

A les vores de la carretera cap a Castelló d''Empúries hi ha barreres que semblen per granotes.

Efectivament son per amfibis, a la zona de Can Pipa fan bé la seva funció ja que hi estan ben col·locades dintre el rec. A altres zones estan mal disposades, a dalt la cuneta, i no són tan eficaces per canalitzar els animalons cap al rec que travessa la carretera.

Quines mesures s''han pres per la grip aviar?

S''han pres mesures, però aquest tema és força relatiu, en 3 o 4 anys n''han mort 100 persones com a molt, mentre que cada any en moren milers per altres causes com a causa de l’alacrà.

La pressió urbanística està afectant al parc? De quina manera ?

Dintre del parc no es pot construir, però als voltants i sobre tot a les zones de connector tenim un futur fosc si de seguida no hi posem remei amb el Pla Territorial de l’Empordà. Entre els parcs i zones protegides calen zones permeables a la flora i a la fauna que les connectin, però no ho està assegurat en la major part dels casos, calen zones agrícoles, no urbanitzables fixades per aquest motiu i amb garantia per les generacions futures.

Oficina turisme a Sant Pere, com veu la seva implantació ?

És molt positiu, com una porta més al parc.

Es te pensada alguna alternativa per anar en bicicleta des de Sant Pere fins a Castelló?

Hi ha dos projectes, un per la part est i l''altre per la part oest de la carretera actual, s''hauria d’aconseguir que es fessin aviat doncs ja hi ha una forta demanda d’aquest tipus d’infrastructures.

Com veu el parc dintre de 50 anys?

És difícil de dir, però seria interessant que hi hagués producció agrícola - ramadera de qualitat, lligada a un turisme més responsable, tot plegat més harmònic amb un ambient natural i de més tranquillitat, sobretot a nivell de mobilitat.

Com veu Sant Pere d’aquí a 50 anys?

Serà una vila més gran que ara però seguirà sent agrícola però segurament amb altres aprofitaments. Amb un turisme exigent, de platges netes, ordenades, amb bosses d’aparcament i transport públic, amb dos valors existents que actualment estan molt menyspreats que seran aleshores dos ambients molt valorats les dunes protegides per llur forma i la part vegetada i plena de vida, i el riu, el millor riu de Catalunya, amb una zona d’estuari, activitats respectuoses, amb velocitat de navegació i motors acords a un riu que té immenses possibilitats avui impensades per explotar tot respectant-ne el seu valor. Tot plegat, el Fluvià de les aigües més netes d''Europa, juntament amb la platja ordenada i re-naturalitzada i la bona gent d’aquesta terra serà l''enveja de tot la comarca. A l’oblit quedarà aquells anys del tombant del segle XXI en que encara les aigües negres anaven directament al riu.

Com veieu la carretera de Sant Pere Pescador a Sant Martí d''Empúries.

La carretera està molt a prop del litoral tranquil d’estiueig relaxant, així que molt pesàvem que estaria millor que per anar de l''Escala a Roses es podria anar voltant per fora del Parc, per Viladamat, Torroella de Fluvià i ampliar els trams de Riumors i Fortià això fins la C-250S. Nosaltres, també en el seu temps vam fer una proposta per que la carretera que passa al costat del Bon Relax passés per l''oest de la urbanització fins arribar a la rotonda del pont però sembla que no ens van escoltar.

Mapa

Mapa - Sant Pere Pescador

EL TEMPS

Temps meteorològic - Sant Pere Pescador